ALIMENTACIÓ VEGETARIANA, VEGANA I VITAMINA B12

Les dietes a base de productes vegetals, reduint i/o eliminant els productes d’origen animal, van en augment.

Nombrosos estudis associen aquest tipus de dietes a un pes corporal inferior i un menor risc de malalties com: diversos tipus de càncer, diabetis tipus II, hipertensió, hipercolesterolèmia, etc.

Cada dia acudeixen més pacients a la meva consulta per adaptar la seva pauta nutricional a una dieta més respectuosa amb el medi ambient i per tan, també amb els animals. Cal remarcar, que un/a dietista-nutricionista podrà adaptar la teva dieta, segons les teves necessitats, ideologia, gustos i preferències, però a més, és molt important, que aquesta pauta nutricional vagi acompanyada d’un suplement imprescindible: la vitamina B12, tan si decideixes ser vegetarià, com vegà.

Per què quedin clars els conceptes, els definim:

Vegetarià/na: un vegetarià/na és aquell/a que no menja cap tipus de carn, peix, marisc o subproductes que impliquin la matança d’animals. Les dietes vegetarianes contenen: fruites, verdures, llegums, fruits secs, llavors i fins i tot algues. La inclusió de lactis i ous depèn del tipus de dieta que es segueixi (Ovo-Lacto-Vegetarians: vegetarians que consumeixen productes lactis i ous; Lacto-Vegetarians: vegetarians que consumeixen productes lactis; Ovo-Vegetarians: vegetarians que consumeixen ous).

Vegà/na: >el veganisme és una forma de vida que intenta excloure totes les formes d’explotació i crueltat animal, per tan una dieta vegana exclou la carn animal, peix, làctics, ous i els seus derivats d’animals (gelatina, mel, albúmina, sèrum, caseïna i algunes formes de vitamina D3).

Per tan, la principal diferencia entre vegetarians i vegans, és que ambdós eviten menjar productes d’origen animal per raons similars. Però els primers poden incloure làctics i/o ous i els segons eviten a més tots els subproductes animals.
Aquests dos tipus de dietes son totalment compatibles, a nivell nutricional, amb una dieta variada, equilibrada i completa en quan a principis immediats (hidrats de carboni, proteïnes, lípids i fibra), sempre que estigui plantejada adequadament (acudeix a un dietista-nutricionista per què t’assessori), però tenen una carència: la vitamina B12. Fins no fa gaire es deia que si eres vegà calia suplementar-te amb aquesta vitamina, però no calia si eres vegetarià. Actualment diversos estudis (“Vitamin B 12 and folate status in Spanish lacto-ovo vegetarians and vegans”), diuen el contrari; però abans de demostrar per què necessitem suplementar-nos amb B12, tan si som vegetarians com vegans, parlem una mica d’aquesta vitamina.

Vitamina B12 (cobalamina)

La vitamina B12 o cobalamina és una vitamina hidrosoluble que es pot emmagatzemar al fetge durant anys, eliminant els sobrants a través de l’orina.

Les seves funcions son: la formació de glòbuls vermells, afavoreix el creixement i diferenciació cel·lular, la formació d’ADN i ARN, formació de les fibres nervioses (mielina), metabolisme de l’àcid fòlic. S’encarrega del metabolisme de l’homocisteïna (aminoàcid perillós pel sistema cardiovascular: activa la seva conversió a metionina, reduint l’homocisteïna en sang), mecanisme pel qual la vitamina B12 protegeix el sistema cardiovascular.

Fonts: Es troba en aliments d’origen animal com:

  • Fetge de vaca i musclos, en son les millors fonts.
  • Peix, carn de vedella, carn d’au, ous, llet i productes làctics.
  • Alguns cereals per esmorzar i d’altres productes fortificats amb vitamina B12 afegida.

La ingesta recomanada és de 4 µg/dia tan en homes com dones, tot i que aquestes necessitats poden augmentar en dones embarassades, lactants i persones d’edat avançada.

La deficiència o falta de vitamina B12, pot provocar Anèmia Megaloblàstica (falta de glòbuls vermells) amb diversos tipus de símptomes:

  • Símptomes lleus: diarrees o restrenyiment, fatiga, falta d’energia o mareig a l’aturar-se o realitzar esforç físic, pell pàl·lida, dificultat respiratòria, problemes de concentració, inflamació i envermelliment de la llegua o genives sagnants.
  • Símptomes greus: (si els nivells baixos de B12 perduren en el temps): es poden presentar danys neurològics amb símptomes com confusió, canvi d’estat mental, demència, depressió, pèrdua d’equilibri, entumiment i formigueig a mans i peus.

El tractament per evitar tots aquest símptomes es prendre vitamina B12, en forma de suplement. Per tan, és importantíssim suplementar amb  aquesta vitamina tan si som vegetarians com vegans, ja que com hem explicat, aquesta vitamina només es troba en aliments d’origen animal i per tat no podrem arribar als 4µg/dia que és la ingesta recomanada diàriament.

Però si soc vegetarià i prenc làctics i/o ous també cal que em suplementi?

Sí, i demostrarem perquè: imaginem que cada dia ingerim:

1 ou = 1.11 µg + 1 got llet sencera 0.68 µg + 1 iogurt 0.20 µg= 1.99 µg

Com podem observar la suma dels 3 ingredients de la nostra dieta no arriba a 2 µg, el que vol dir que estem ingerint la meitat (o menys) dels requeriments diaris de vitamina B12.

Si tenim reserves d’aquesta vitamina al fetge. Perquè cal que em suplementi?

Si, per què aquestes reserves tenen una durada determinada, i quan s’esgoten comencen a aparèixer els símptomes de deficiència, que quan estan força avançats, poden ser irreversibles. A més aquest símptomes es poden confondre amb altres patologies i quan realment els notem vols dir que les nostres reserves estan del tot esgotades, el qual, com ja hem dit pot ser molt perillós per la nostra salut, ja que algun dels símptomes que es produeixen poden ser irreversibles (sobretot a nivell neurològic).

 

CONCLUSIÓ: tan si som vegetarians, com vegans, caldrà que ens suplementem amb vitamina B12, tot i que si som vegetarians, segons la quantitat diària de làctics i/o ous que consumim diàriament o setmanalment, podrem ingerir un suplement amb menys µg de vitamina B12 que si som vegans.

 

RECOMANACIONS SUPLEMENTACIÓ: el format més còmode i de millor absorció és el sublingual o masticable, en forma de Cianocobalamina:

Vegetarians: 1 comprimit de 1000 mcg 1 cop per setmana (consum ous i/o làctics diàriament).

Vegans: 1 comprimit de 1000 mcg 2 cops per setmana. O 1 comprimit de 2000mcg 1 cop per setmana.

MANTENIR EL PES DURANT LES VACANCES

Molts/es de vosaltres ja esteu de vacances o us queda ben poquet per arribar-hi. Per fi ens podem relaxar i desconnectar de la feina i, l’última
cosa que volem, es dependre del rellotge.
Però es clar, portem una bona temporada cuidant-nos: hem fet una dieta equilibrada, exercici físic, hem après a menjar de forma saludable…. i
ara que? Llençarem per la borda tot el que hem après per uns dies de vacances? Evidentment que no! El que farem és mantenir els hàbits
adquirits adaptats a les nostres vacances.

Us dono una sèrie de recomanacions per tal de mantenir el pes durant les vacances:

Hidrata’t: beu preferentment aigua, a totes hores!
De tant en tant també podem refrescar-nos amb altres begudes ben fresquetes com: sucs de
fruita naturals, granissats sense sucre, beguda isotònica casolana (aigua, suc de mitja llimona,
una mica de sal, bicarbonat i 1culleradeta de sucre) i molt esporàdicament refrescs light o
cervesa sense alcohol. Recordem que l’alcohol a més de deshidratar-nos ens aporta una gran
quantitat de calories extres a la nostra dieta i cap benefici.
-Incrementa la ració de verdura i hortalisses fresques en forma d’amanida, vichyssoise,
gaspatxo, verdures a la brasa, amanides; i escull-les com a primer plat doncs són fresques,
sanes, refrescants, riques en vitamines i minerals, antioxidants, poc calòriques i saciants.

-Quan et vingui de gust alguna cosa dolça i fresqueta, escull: fruita fresca de temporada
(síndria, meló, préssecs, cireres, nectarines,…) també en forma de macedònia, crema o sopa (crema de síndria o de meló), sorbets (millor
si són sense sucre o amb edulcorants), iogurts 0% congelats (clava1 pal al iogurt i directe al congelador), polos de sucs de fruita natural
(fes un suc de fruita natural, posa’l a una glaçonera i afegeix un escuradents).

-Per dinar, plat únic com per exemple: hortalisses (ració de verdures), pasta integral (ració hidrats de carboni), salmó (ració proteïnes). En
un sol plat tens tot el que necessites en un àpat. Si vols assegurar-te que el plat es baix en calories: la quantitat d’hortalisses ha de ser
com a mínim de ½ plat, ¼ de plat de proteïnes i ¼ de plat d’hidrats de carboni. Per sopar pots fer el mateix però eliminant o reduint la
quantitat d’hidrats de carboni.
Amaneix amb una cullerada d’oli d’oliva verge extra, una mica de sal, orenga i llimona (evita les salses processades).

-Si tens un dinar o sopar on hi ha vaires coses per picar, posa tot el que menjaràs en un plat, i omple’l només un cop. Així controlaràs la
quantitat d’aliments que ingereixes.

-Realitza entre 3 i 4 àpats al dia. Intenta no saltar-te cap àpat, passant moltes hores sense menjar, ja que faria que anessis amb més
gana al següent àpat i, per tant, que acabessis menjant més del compte.

-Mou-te: nada, camina, balla, corre, patina, busseja, esquia, fes windsurf, paddle-surf, piragüisme, ….el que sigui, però mou-te tot el que
puguis i sobretot gaudeix de l’estiu de manera activa i saludable.

I recorda que si tot i dur a terme totes aquestes pautes, necessites ajuda, contacta amb AVA Dietètica·Nutrició·Moviment. Bon i
saludable estiu!